Bibliotaulell

…un dels primers projectes de disseny social va ser un receptor de ràdio?

biblioteca — Mon, 14 Sep 2026 08:37:44 +0000

Tot i que la idea de social design es pot trobar en projectes d’habitatge social o en espais accessibles impulsats, per exemple, per la Bauhaus, la Tin Can Radio (1965) de Victor Papanek — desenvolupada a la Universitat de Carolina del Nord amb l’ajuda del seu alumne George Seeger— es considera un dels primers exemples concrets de disseny social aplicat a un producte.

En aquell moment, molts llogarets d’Indonèsia quedaven pràcticament aïllats de qualsevol font d’informació, una situació agreujada per l’analfabetisme. La ràdio esdevenia, així, una eina essencial de comunicació. Tanmateix, aquesta tecnologia era inaccessible per a una gran part de la població, que no disposava d’accés a l’electricitat.

Papanek va observar que un dels recursos més habituals de la zona era el fem sec, utilitzat com a combustible per generar calor. Aquesta calor podia produir un petit voltatge suficient per alimentar un dispositiu senzill. A partir d’aquesta idea, i utilitzant una llauna d’estany, una bobina metàl·lica, peces reciclades de ràdios antigues i una mica de fems, va crear la Tin Can Radio. El receptor captava diverses freqüències alhora, però això no representava cap inconvenient en el context per al qual havia estat dissenyat, ja que només existia una emissora nacional de transmissió.

La Tin Can Radio va ser un projecte revolucionari perquè condensava moltes de les idees defensades per Papanek: baix cost, facilitat de reparació i ús de materials locals. Tot plegat convertia aquest objecte en un símbol del disseny orientat a l’impacte social.

Precisament, Victor Papanek (Viena, 1923) és considerat un dels grans pioners del disseny social. Va dedicar la seva trajectòria a reflexionar sobre la responsabilitat social del dissenyador contemporani, defensant que la producció industrial havia de respondre a les necessitats reals de les persones, més enllà de l’estètica o del consumisme. Moltes de les qüestions que plantejava continuen plenament vigents avui: la necessitat d’un disseny sostenible, inclusiu i compromès amb les comunitats i amb el planeta.

Entre les seves publicacions més conegudes destaca Diseñar para el Mundo Real (1971), una obra fonamental per entendre el pensament del disseny social i que pots consultar a la Biblioteca. I si vols aprofundir encara més en la seva trajectòria i en altres referents del disseny crític i sostenible, consulta el fons especialitzat de la Biblioteca.

L'entrada …un dels primers projectes de disseny social va ser un receptor de ràdio? ha aparegut primer a Bibliotaulell.

… gràcies a un edifici en forma d’ànec Robert Venturi va desenvolupar bona part de la seva teoria arquitectònica?

biblioteca — Mon, 06 Jul 2026 05:39:07 +0000

L’Edifici Ànec (The Big Duck) és una construcció situada al petit poble de Flanders, als Estats Units. Va ser construït l’any 1931 per Martin Maurer, propietari d’una granja d’ànecs, com a punt de venda dels seus ànecs i ous. La botiga, amb forma d’un ànec gegant, està feta amb una estructura de fusta i malla metàl·lica, revestida de ciment i estuc. Els seus ulls són, encara avui, dos fars d’un Ford Model T.

Al llarg dels anys, l’edifici ha estat traslladat en diverses ocasions i s’ha convertit en una autèntica icona de l’arquitectura moderna. La seva importància, però, va molt més enllà de la seva aparença. Va servir de referent a l’arquitecte i teòric nord-americà Robert Venturi i a la seva esposa i sòcia, Denise Scott Brown, que van encunyar el concepte d’«arquitectura d’ànec» per descriure aquells edificis en què la forma expressa directament la seva funció o el seu significat. Així, l’Edifici Ànec va acabar donant nom a tota una categoria arquitectònica.

En contraposició, Venturi i Scott Brown també van formular el concepte de «decorated shed» («cobert decorat»): un edifici funcional i convencional que comunica la seva activitat mitjançant rètols o altres elements gràfics, més que no pas a través de la seva forma.

Venturi va transformar la manera d’entendre l’arquitectura de la segona meitat del segle XX. Tot i que les seves obres no són tan conegudes com les d’altres arquitectes, és considerat una de les figures més influents i crítiques del postmodernisme. Els seus edificis, plens de color, referències històriques i elements decoratius, qüestionaven els principis del moviment modern i reivindicaven una arquitectura més comunicativa i accessible.

Si vols descobrir més sobre Robert Venturi, Denise Scott Brown i les seves teories, consulta el fons de la Biblioteca!

L'entrada … gràcies a un edifici en forma d’ànec Robert Venturi va desenvolupar bona part de la seva teoria arquitectònica? ha aparegut primer a Bibliotaulell.

… existeixen els «Oscars» de les falsificacions i els plagis més notoris en disseny?

biblioteca — Mon, 04 May 2026 06:34:30 +0000

Els Plagiarius considerats els «Oscars» de les falsificacions, han atorgat el primer premi, en aquesta darrera edició, als set de biberons per a nadons “Philips Avent Natural Response”. La seguretat és la màxima prioritat, especialment quan es tracta de productes per a nadons. Els biberons Philips AVENT estan fabricats amb plàstic sense BPA, són inodors i insípids. Les falsificacions enganyoses d’AVEAT es van fabricar a la Xina i segons l’envàs, tampoc contenen BPA, però el seu preu és extremadament baix i les fotografies de les fàbriques plantegen dubtes sobre la qualitat i la idoneïtat del plàstic. Condicions higièniques? Més que qüestionables. Controls de qualitat i seguretat? Inexistents. Després d’una batuda i una confiscació a la fàbrica, el tribunal va ordenar a l’empresa que cessés i que pagués una indemnització per danys i perjudicis a Philips.

Aquests «anti-premis», instaurats l’any 1977 pel professor alemany Rido Busse, reconeixen les falsificacions i els plagis més notoris d’àmbit internacional amb l’objectiu de denunciar el robatori constant d’idees i atac a la propietat intel·lectual en el món del disseny, una pràctica que repercuteix negativament en l’economia mundial, així com en les empreses i els professionals creatius.

Els Plagiarius es lliuren anualment en el marc de la fira Ambiente a Frankfurt, envoltats d’una gran expectació mediàtica internacional. El Premi es materialitza en una estatueta d’un gnom pintat en negre i amb el nas daurat que representa els guanys il·lícits d’aquells que, vulnerant la propietat intel·lectual, guanyen diners.

El Museu Plagiarius, amb seu a Solingen (Alemanya), exhibeix la seva col·lecció de productes falsificats iniciada gairebé fa 50 anys.

L'entrada … existeixen els «Oscars» de les falsificacions i els plagis més notoris en disseny? ha aparegut primer a Bibliotaulell.

… la pel·lícula pionera del gènere de la distòpia, Metropolis, està ambientada l’any 2026?

biblioteca — Mon, 09 Mar 2026 07:57:26 +0000

Aquest film mut dirigit per l’austríac Fritz Lang va ser estrenat l’any 1927, a Berlín. Planteja una gran ciutat l’any 2026 dividida en dues classes socials: els que tenen el poder i els mitjans de producció i viuen en luxosos gratacels, i els treballadors, que estan condemnats a una dura feina i viuen en condicions infrahumanes, però que, incitats per un robot, es revelaran.

Fortament influenciada per l’expressionisme alemany i amb molts elements avantguardistes, el guió va ser escrit per Lang i la seva dona, Thea von Harbou, inspirant-se en la novel·la que ella mateixa havia escrit un any abans.

També és considerada com una de les primeres pel·lícules de ciència-ficció i ha influenciat a totes les pel·lícules posteriors del gènere per la seva estètica futurista i personatges metafòrics. En són un exemple, les escenes arquitectòniques compostes per edificis monolítics, autopistes volants i trens aeris que corresponen a l’atmosfera de la distòpia social de la ciutat del futur. A més, és una poderosa faula sobre justícia, sacrifici i la lluita contra l’opressió.

Arribats a l’any 2026, Lang i Harbou no van encertar del tot en la seva visió del futur urbanístic de les ciutats, però sí que van anticipar moltes de les qüestions socials que avui ocupen el centre del debat sobre el futur. Temes com l’automatització del treball, la concentració del poder tecnològic en grans corporacions, l’augment de la desigualtat social o la relació entre progrés tècnic i benestar humà continuen sent plenament vigents.

Si encara no has vist aquesta obra mestra del cinema, agafa-la en préstec de la Biblioteca!

L'entrada … la pel·lícula pionera del gènere de la distòpia, Metropolis, està ambientada l’any 2026? ha aparegut primer a Bibliotaulell.

… el color oficial per al 2026 és Cloud Dancer?

biblioteca — Mon, 12 Jan 2026 10:18:37 +0000

L’empresa Pantone, autoritat internacional del color i proveïdor professional dels estàndards del color per a les indústries de disseny, va començar a editar el color de l’any, el 2000, designant el color més representatiu i emergent per al temps i l’ànim internacional. La seva elecció es fa d’una manera acurada, rastrejant arreu del món per a cercar les influències dels colors, tenint en compte diversos factors relacionats amb la indústria de l’entreteniment, les col·leccions d’art, les condicions socioeconòmiques del momen

El color seleccionat per al 2026, el PANTONE 11-4201 Cloud Dancer, és un blanc efervescent que simbolitza una influència tranquil·la en una societat que torna a descobrir la importància de la reflexió pausada. Aspira a transmetre serenor, promoure una relaxació genuïna i facilitar la concentració, deixant que la ment divagui i la creativitat pugui fluir tranquil·lament.

Les guies de colors Pantone ofereixen una selecció àmplia de colors sòlids i de procés, amb una gamma creativa de neons, metàl·lics brillants i tons pastel suau. A la biblioteca tenim un joc, presentat dins d’un estoig, que conté el material de referència necessari per a una especificació i equivalència precisa dels colors sòlids, per a la selecció i combinació dels colors en el procés de tractament gràfic, i per a l’obtenció d’un avantatge creatiu amb els colors especials.

Vols utilitzar el Cloud Dancer per als teus projectes? O prefereixes escollir entre la gamma de colors Pantone que tenim a la biblioteca? Anima’t a descobrir-los!

L'entrada … el color oficial per al 2026 és Cloud Dancer? ha aparegut primer a Bibliotaulell.

… es compleixen 100 anys del naixement de l’Art déco?

biblioteca — Thu, 16 Oct 2025 06:04:00 +0000

Aquest moviment artístic i de disseny va sorgir als anys 20 i va assolir la seva màxima esplendor als anys 30. L’Art déco va néixer a l’Exposition Internationale des Arts Décoratifs et Industriels Modernes, celebrada a París el 1925. Tot i que el terme no apareix fins a la retrospectiva titulada Les Années 25, l’any 1966.

L’Art déco va agafar elements de les primeres avantguardes, amb influències del constructivisme, cubisme, futurisme, i de cultures com l’egípcia, maia, xinesa, africana, etc. Per això té una identitat clarament pròpia.

També s’associa amb el glamur, el progrés tecnològic i el luxe, ja que vol ser un reflex d’optimisme i ressorgiment després de la Primera Guerra Mundial. Utilitzant materials com l’ivori, l’alumini, el crom, el vidre esmerilat o el banús, i apostant per formes geomètriques, línies rectes i simetria perfecta, moltes vegades es considera un estil burgès i gairebé decoratiu.

Va influir en qualsevol vessant de les arts decoratives —com ara l’arquitectura, l’interiorisme i els dissenys gràfic i industrial— i les arts visuals—com ara la pintura, el gravat, l’escultura o la cinematografia.

Entre les obres més reconegudes de l’Art déco trobem l’edifici de l’Empire State Building de Nova York, el Crist Redemptor de Rio de Janeiro, les obres de la pintora Tamara de Lempicka o figures com l’artista i dissenyador i Erté, entre molts altres.

Per commemorar aquesta fita històrica, se celebrarà l’exposició inèdita 1925-2025. Cent anys d’Art Déco, del 22 d’octubre de 2025 al 22 de febrer de 2026, al Musée des Arts Décoratifs de París. L’exposició mostrarà els seus orígens fins a les reinterpretacions contemporànies del moviment. A més, un cop acabada l’exposició, el museu obrirà noves sales dedicades a l’Art déco dins de la col·lecció permanent.

I si vols saber més sobre aquest estil, consulta el fons bibliogràfic de la Biblioteca!

L'entrada … es compleixen 100 anys del naixement de l’Art déco? ha aparegut primer a Bibliotaulell.