Tot i que la idea de social design es pot trobar en projectes d’habitatge social o en espais accessibles impulsats, per exemple, per la Bauhaus, la Tin Can Radio (1965) de Victor Papanek — desenvolupada a la Universitat de Carolina del Nord amb l’ajuda del seu alumne George Seeger— es considera un dels primers exemples concrets de disseny social aplicat a un producte.
En aquell moment, molts llogarets d’Indonèsia quedaven pràcticament aïllats de qualsevol font d’informació, una situació agreujada per l’analfabetisme. La ràdio esdevenia, així, una eina essencial de comunicació. Tanmateix, aquesta tecnologia era inaccessible per a una gran part de la població, que no disposava d’accés a l’electricitat.
Papanek va observar que un dels recursos més habituals de la zona era el fem sec, utilitzat com a combustible per generar calor. Aquesta calor podia produir un petit voltatge suficient per alimentar un dispositiu senzill. A partir d’aquesta idea, i utilitzant una llauna d’estany, una bobina metàl·lica, peces reciclades de ràdios antigues i una mica de fems, va crear la Tin Can Radio. El receptor captava diverses freqüències alhora, però això no representava cap inconvenient en el context per al qual havia estat dissenyat, ja que només existia una emissora nacional de transmissió.
La Tin Can Radio va ser un projecte revolucionari perquè condensava moltes de les idees defensades per Papanek: baix cost, facilitat de reparació i ús de materials locals. Tot plegat convertia aquest objecte en un símbol del disseny orientat a l’impacte social.
Precisament, Victor Papanek (Viena, 1923) és considerat un dels grans pioners del disseny social. Va dedicar la seva trajectòria a reflexionar sobre la responsabilitat social del dissenyador contemporani, defensant que la producció industrial havia de respondre a les necessitats reals de les persones, més enllà de l’estètica o del consumisme. Moltes de les qüestions que plantejava continuen plenament vigents avui: la necessitat d’un disseny sostenible, inclusiu i compromès amb les comunitats i amb el planeta.
Entre les seves publicacions més conegudes destaca Diseñar para el Mundo Real (1971), una obra fonamental per entendre el pensament del disseny social i que pots consultar a la Biblioteca. I si vols aprofundir encara més en la seva trajectòria i en altres referents del disseny crític i sostenible, consulta el fons especialitzat de la Biblioteca.