Aquest moviment artístic i de disseny va sorgir als anys 20 i va assolir la seva màxima esplendor als anys 30. L’Art déco va néixer a l’Exposition Internationale des Arts Décoratifs et Industriels Modernes, celebrada a París el 1925. Tot i que el terme no apareix fins a la retrospectiva titulada Les Années 25, l’any 1966.
L’Art déco va agafar elements de les primeres avantguardes, amb influències del constructivisme, cubisme, futurisme, i de cultures com l’egípcia, maia, xinesa, africana, etc. Per això té una identitat clarament pròpia.
També s’associa amb el glamur, el progrés tecnològic i el luxe, ja que vol ser un reflex d’optimisme i ressorgiment després de la Primera Guerra Mundial. Utilitzant materials com l’ivori, l’alumini, el crom, el vidre esmerilat o el banús, i apostant per formes geomètriques, línies rectes i simetria perfecta, moltes vegades es considera un estil burgès i gairebé decoratiu.
Va influir en qualsevol vessant de les arts decoratives —com ara l’arquitectura, l’interiorisme i els dissenys gràfic i industrial— i les arts visuals—com ara la pintura, el gravat, l’escultura o la cinematografia.
Entre les obres més reconegudes de l’Art déco trobem l’edifici de l’Empire State Building de Nova York, el Crist Redemptor de Rio de Janeiro, les obres de la pintora Tamara de Lempicka o figures com l’artista i dissenyador i Erté, entre molts altres.
Per commemorar aquesta fita històrica, se celebrarà l’exposició inèdita 1925-2025. Cent anys d’Art Déco, del 22 d’octubre de 2025 al 22 de febrer de 2026, al Musée des Arts Décoratifs de París. L’exposició mostrarà els seus orígens fins a les reinterpretacions contemporànies del moviment. A més, un cop acabada l’exposició, el museu obrirà noves sales dedicades a l’Art déco dins de la col·lecció permanent.
I si vols saber més sobre aquest estil, consulta el fons bibliogràfic de la Biblioteca!